Aquí podreu escoltar
totes les cançons i treballs, generalment per ordre de
publicació.
A la secció d'experimentació
i bandes sonores, a part de les músiques dels
curtmetratges, hi podreu
trobar les meves composicions més extranyes i divertides, a vegades
fruit d'una petita idea momentània, altres com a resultat d'algun nou
programa, o fins i tot sons que trobo bonics o interessants, ja siguin
trets de la naturalesa o creats per mi.
He dedicat també un espai al
meu antic projecte compartit, Moreless.
En motiu del
segon CD de tribut a la formació “Kitsch” titulat “Eskitschada” hem
realitzat la versió d’Oceà, no sense pensar-nos-ho dos vegades per
la responsabilitat i el risc que representa adaptar aquest mític
tema de la banda.
La idea que
teníem en ment era fer una versió que potenciés els apectes melòdics
de l’original així com la seva potència i intensitat, que
n’augmentés els contrastos respectant les estructures i
harmonies originals sense renunciar a crear línes pròpies de
melodia i varietat instrumental.
Crèdits: Música i lletra, Kitsch.
Adaptació, guitarres, veu
i programació, Morelands.
Versió del tema "Aurora" de la formació catalana
"Kitsch", feta especialment per l'edició del CD de tribut a la banda,
editat el Desembre de 2012 amb el nom d'"Eskitschofrènia".
Ha estat un plaer participar en
aquest projecte, i tot i que n'he contemplat d'altres, també de
les millors de la banda, he escollit aquesta cançó per ser la que
m'inspirava més i s'adaptava bé al tipus de desenvolupaments i
tímbriques amb els que habitualment treballo.
Crèdits: Música i lletra, Kitsch.
Adaptació, guitarres, veu,
Theremin i programació, Morelands.
Durant la preproducció del so de
Siete Lunas amb
el seu director Octavi Espuga, estàvem provant el
sintetitzador virtual Superwave8 (el qual és magnífic i el podeu
descarregar AQUI), vaig tocar quatre acords què pel que
sembla li van encantar. Mig seriosament, mig en broma, l'Octavi em
va animar a fer-ne una cançó al més pur estil dels anys 80.
En aquesta ocasió, tenim l'orgull
de comptar amb l'excel.lent
guitarrista
Toni Cambrodí (Tonicam), interpretant un espectacular solo de guitarra.
Crèdits: Música i
lletra, arranjaments i
programació, Morelands.
No hi ha
res pitjor que caure en un pou sense fons i fer-s'hi
el temps una eternitat; inclòs llavors cal tenir sempre present que
encara hi ha esperança...
Hell és una cançó de l'època de Moreless, i
molt probablement hagués estat un single del segon disc que
mai va arribar a
veure la llum.
Hell compta amb dos
col.laboracions, per ordre d'aparició, el brillant músic britànic
Paul
Avon i el cantant Peter Gil amb la seva penetrant i magnífica
veu .
Crèdits: Veu,
lletra, guitarres, teclats, arranjaments i programació,
Morelands.
No hi ha perdó, ni escapatòria
possible; les conseqüències dels nostres actes ens perseguiran
inexorablement fins que aconsegueixin descarregar sobre nosaltres;
no importa com, ni perquè, l'únic que compta és que ja està fet!
Vigileu el què feu...
Per a aquesta cançó, hem
tingut l'honor de comptar amb la magnífica veu de l'artista britànic
Paul Avon.
Crèdits:
Veu,
lletra,
guitarres, Theremin, arranjaments i
programació, Morelands.
La presó de Lleida és una de
les més famoses cançons tradicionals catalanes. El seu origen és
incert, i se suposa que fóu composada al voltant del segle XVII o
fins i tot molt abans. Cançó de típica inspiració medieval, potser
fóu basada en algun fet històric català, en el què la princesa
protagonista del romanç hauria estat la filla del Compte-Rei Jaume I
el conqueridor i Violant d'Hongria. Per altra banda s'ha trobat
cançons semblants al sud de França (Occitània).
Des de que ma mare me la
cantava de petit, sempre l’he tingut al cap. El dramatisme del seu
tema i la inspiració de la seua trista i melangiosa melodia,
recolzada únicament amb acords menors, fan que La presó de Lleida
sigui considerada una de les cançons tradicionals catalanes més
emotives, no en va se n’ha fet moltes versions, tant de músics
catalans com de l’estranger. En Joan Manel Serrat, Na Victòria dels
Àngels, o Na Marina Rossell en són una mostra.
La lletra és d’una llargada
considerable (31 estrofes) i durant el meu treball de recerca, em
vaig adonar que, com succeeix amb d’altres cançons antigues, algunes
versions han estat molt escurçades, i fins i tot en les més famoses
es perd una part molt determinant del final del text. Això és degut
a la seua repetitiva forma i harmonia, què fa molt difícil d’evitar
que musicalment esdevingui avorrida per a l’oient -com de fet ja
passa en algunes versions-, per lo que la trama acaba
desdibuixant-se.
La meua idea i el meu repte
era d’explicar la història sencera, respectant la interessant trama
fins al final, sense que fos un avorriment per a l’oient. Finalment,
en aquesta versió de Morelands de La Presó de Lleida, he condensat
els versos essencials del text de manera que tota l’acció rellevant
quedés respectada, i, mantenint-me fidel a la melodia original i a
la meua visió personal de la cançó, he anat variant els
arranjaments, els instruments utilitzats i el tempo per a què la
música vagi aportant periòdicament coses “noves” a qui escolta. Així
hem passat de 31 a 9 estrofes en vora 5 minuts de música variada. A
més, està cantada en Lleidatà (el dialecte o variant del Català què
jo parlo), lo que li pot donar un caire més arcaic i perquè no, més
adecuat i tot.
Us ofereixo doncs, una
versió fidel, moderna i amb el regust de lo antic a la vegada.
Espero que us agradi.
Hi ha moments en la vida en què el nostre
interior conecta de forma profunda amb quelcom; llavors, mentre la
consciència flueix cap a un punt final i tot té sentit, el plaer ens
invaeix i la resta de les coses esdevenen supèrflues.
L’orígen de l’estat de fluxe
de la ment pot ser molt divers, Over The Sand parteix d’un en
concret...
Crèdits: veu, guitarra,
lletra i
arranjaments: Morelands.
Agraïments especials al
Josep Roig per donar-me la idea pel títol de la cançó.
A vegades et trobes a persones què,
d'aguna manera,
t'absorbeixen i no saps com. Quan parles amb elles, et vas fent petit
i més petit...
Aquesta cançó està inspirada en una persona què vaig conéixer, què,
necessitada d'atencions i dedicació, es dedicava a enredar a gent
creativa per a aconseguir-ho...una veritable Vampiressa
xucla-cervells...!
Crèdits: veu, guitarra,
lletra i arranjaments: Morelands.
Inspirada en les conclusions a què he arribat últimament, observant
el món en què vivim.
The Wind és una metàfora
del que ens succeirà a nosaltres i al món, inevitablement i crec que
per sort, de resultes de les nostres actuacions i actituds vers el
què creiem què és el nostre planeta.
Crèdits: veu, guitarra,
lletra i arranjaments: Morelands.
Dedicada a la
M., sense la qual aquesta cançó no hagués tingut sentit.
Inspirada en la
nostàlgia sentida durant l'absència d'un ésser molt estimat.
L'ànsia de retrobament és el motor de la
cançó, què farà volar la imaginació i fantasia del protagonista
mentre espera a una certa persona. Si aquesta acaba venint o no, ho
haureu de deduir vosaltres mateixos/es.
Crèdits:
Veus, guitarres,
Lletra, arranjaments i programació,
Morelands. Gràcies a la Olga Barceló per tenir un caminar tant bonic.
Quan el meu bon amic (que no anomenaré) em va dir
que fa molts anys es va voler penjar i que ho assajava lligant-se la
soga al coll i estirant-la fins a desmaiar-se, això em
va provocar una profunda tristesa i reflexió, què em va portar a
escriure aquesta cançó. Lo bo del cas és que, segons deia, aquesta
pràctica li donava una sensació molt dolça de mort.
Last Moment planteja fins a quin punt tenim la
capacitat de modificar el nostre futur i què implica un suïcidi a
part de la pròpia mort.
És una de les cançons més estimades per mi, i la
part final, és de lo més potent i directe que he fet mai.
Crèdits:
veu en off: Montse Farré (Ràdio
Les Borges). Veu, guitarres,
Lletra, arranjaments i programació
Morelands. Gràcies a la Cristina Verdú per les crítiques
constructives
Amb
aquest tema queda reflexada una època de comprensió i canvis en la
meva vida. Bàsicament, queda tancada l’etapa de “Searching the End”
i “Moments of Glory”.
També una mica influenciat per la filosofia
budista, vaig escriure la
lletra, no només com a la cloenda de
l’esmentada etapa sinó també per dirigir quatre consells a qui els
vulgui escoltar, què no van gens malament per a afrontar la realitat
d’avui en dia...encara que vosaltres, és molt probable que no els
necessiteu...o potser sí...
Crèdits: guitarres, veus,
lletra, teclats, arranjaments i programació de bateria,
Morelands.
Insipirada
en els atemptats de l’11 de Març a Madrid (11M).
La lletra descriu els fets posant-se a la pell
dels morts, i reflexa i denuncia amb profunda tristesa la
manipulació política del Partit Popular què vaig percebre durant
aquells dies i la reacció dels votants a les eleccions estatals
fent-los fora del poder.
Es dóna l’anècdota que estava quantiosament
acostipat, i en tota la veu fins a la primera tornada es pot
percebre la típica “veu de nas”. He pensat en repetir-ho però no
crec que ho pogués tornar a interpretar amb el mateix sentiment, que
aleshores era fresc i autèntic.
La cançó té tres parts:
1-We Have Seen: Al principi i al final;
descripció dels fets. Compta amb la col.laboració de la soprano Eva Mª Ruiz.
2-Caos: Vull reflexar els moments de confusió
després de les explosions. Les sirenes de bombers són un kit que em
vaig construir. Vaig grabar les sirenes amb el Mini Disc gràcies al
Patrici Farran, que a part de bon guitarrista és bomber. Us podeu
descarregar el Kit clicant aquí.
3- Les Ànimes: Part central, més relaxada i
ambiental. Quan l’escolto m’imagino les ànimes dels morts pujant
lentament, molt lentament. Grandiosa és la interpretació de l’Eva Mª
Ruiz en aquesta part; talment sembla una fada cantant.
Crèdits: Veu, guitarra,
lletra, teclats,
arranjaments i programació Morelands;
Una de les
meves millors cançons. És germana bessona de “Moments of Glory” i
culmina la mateixa etapa personal amb un final esperançador; així
queda reflexat en la música i la lletra. No us explico res més, la
resta és per vosaltres...
És la
primera cançó en què toco el Theremin, i per mi el moment més
emocionant és la part on diu “searching the end, I’ve found the
beginning”(buscant la fi, he trobat el començament).
En una dura etapa de la meva vida, va sorgir
aquest tema. Tant la música com la
lletra són ben descriptives; que
cadascú les interpreti a la seva manera.
Tot i que aparentment és simple, ha passat molt
de temps desde la idea inicial a estar composada i grabada del tot.
Això fou degut a que paral.lelament va sorgir “Searching The End”, i
al fet de que no trobaba les textures sonores que exactament
necessitava, sobretot em refereixo a les guitarres i els
sintetitzadors.
Crèdits: Guitarres, veu,
lletra, teclats,
arranjaments i programació: Morelands
Una idea que tenia pel cap i que va cuallar en
plena invasió d’Irak per part dels EUA als inicis d’aquest segle.
Intento expressar la prepotència i la implacabilitat inherents al
poder, sobretot quan es manifesta per la via militar.
He estat molt de temps ruminant-me si posar-hi
veu i convertir-la en una cançó “normal”, però al final he preferit
deixar-la com a intro del meu següent album. Quan l’escolteu em
donareu la raó...o no. M'agradaria llegir la vostra opinió a la
secció contacte.
A la part tècnica, destaco la part on hi ha 5 o 6
guitarres tocant alhora, a veure si les podeu contar!!
Crèdits: Guitarres, piano, arranjaments i
programació: Morelands
Gràcies al Dani López per deixar-me el seu
vell Marshall.
Foto: M.V.
I Wish You Die(Inacabada)
Descàrrega
de ràbia amb una certa flaire jocosa i pueril. La veritat és que no
hi ha cap tipus de mala intenció en la lletra, i us ben asseguro que
després de cantar-la em vaig quedar ben a gust!
Temps després he entès que potser em va servir
de teràpia i tot....però aquesta ja és una altra història...
Podeu escoltar-ne el fragment
principal dins el
"Morelands Mix"
Crèdits:guitarres, lletra, programació, veu,
crits i "enfados": Morelands
És un videoclip que forma part
del projecte Moreless; és l'últim treball editat que vam fer junts.
Ressurrection pretèn ser un conte màgic i
surrealista que gira al voltant de Moreless.
Imaginem-nos un món on tots els components del
grup estàn morts menys Less (Eduard Anglès). Less
intentarà reunificar l’esperit de Moreless (ara dividit en
dues fades espirituals, la fada More i la fada Less),
tot ressucitant a More (Morelands) i fent-lo enfrontar
amb el seu passat. El que ocorre després ja ho veurà l’espectador...
...lo que sí que us diré és que com a fet
premonitori, el final de Resurrection va resultar ser exactament el
de Moreless...
Crèdits i detalls tècnics
Gràcies al Bonjo d'Ultrascene
i la revista
Revers per l'ajuda en la part
electrònica
La meva primera cançó en solitari. És
instrumental i té molta força. Conté unes de les meves melodies
predilectes amb sintetitzador i guitarra solista, i és
un tema del
disc que va tenir força seguidors.
Us la recomano perquè és una de les meves millors
cançons d'aquesta època.
Crèdits: guitarra solista i rítmica, teclats,
arranjaments i programació, Morelands, guitarra solista a la intro,
Eduard Anglès.
Un dels temes més antics i
emblemàtics que vaig composar a Moreless.
De lletra profunda, què
entra a la ment d'un suïcida què persegueix una vana esperança. Per
interpretar bé la lletra, a part de llegir-la, cal escoltar
atentament la part instrumental final. De totes maneres, us aviso
que és difícil d'entendre-la (preguntes: contacte)
Es dóna l'anèctoda que
anàvem a descartar-la pel primer disc, però la vam grabar per
nostàlgia. Ves per on, ens va agradar tant el resultat que es va
acabar convertint en el tema que va donar nom al disc.
...per alguna cosa serà...
Crèdits: veu, teclats,
lletra arranjaments i programació, Morelands,
Considero que és un dels millors
temes de l'Edu. Vaig participar també en la composició de la part
final, en algunes melodies i en la lletra. A més a més, compta amb la col.laboració de
l'Àlex Farran, un guitarrista senzillament excepcional.
All Right parla d'una
persona insatisfeta amb ella mateixa, amb la necessitat i la
incapacitat per canviar. La seva doble personalitat li dificultarà
encara més les coses.
Un dels enigmes de la cançó
és, qui es fa el rot?
Crèdits: Guitarres,
lletra, veu,
cors i arranjaments, E. Anglès,
Veu,
lletra, arranjaments i
programació, Morelands.
Versió del clàssic de bressol "La
Lluna, la Pruna" cantada per la meva filla de 2 anys, el 2011.
Els arranjaments són propis i estan enregistrats després de la veu.
Crèdits: Composició,
arranjaments i interpretació: Morelands & sa filla.
La vaig fer per un anunci de TV d'una corporació
d'estètica. L'he posat perquè té un rotllet que em fa pessigolles.
Algun dia la desenvoluparé del tot, amb un bon solo de guitarra pel
damunt.
El títol és una paraula anglesa al revés, que vol
dir sentir.
